A Contra Blues
Cinc músics de Barcelona a descobrir.

En els últims anys el festival Blues des deux Rivières de Belle-Isle-en-Terre ha tirat regularment del cabdell del blues espanyol i la veritat és que el cabdell és gran i amb una llana d’excel·lent qualitat. Després de Lone Rhino, Blas Picón o Javier Vargas, en la 12a edició del festival ens van descobrir a A Contra Blues, fet i fet la revelació del festival.

A Contra Blues era completament desconegut per a mi i crec que per a molts uns altres també. No obstant això, i malgrat ser un grup de joves músics, els avalen vuit anys de treball i quatre àlbums editats. Cinc músics que comparteixen la passió pel blues encara que cadascun tingui les seves pròpies influències musicals i culturals.

Dos guitarristes, Alberto Noel Calvillo Mendiola (Els llatins i els seus llargs noms!) i Héctor Martín Díaz, ens ofereixen dos registres molt diferents que es complementen entre si. Alberto lliura els registres més country-swing mentre que Héctor sembla ser un nostàlgic del so dels 70. Tots dos emmarquen a la veu solista de Jonathan Herrero Herrería (I quina veu!) qui també s’encarrega de la guitarra acústica. Tot potenciat pel ritme i el to de Joan Vigo Fajín al contrabaix i de Núria Perich Chastang a la bateria.
El seu repertori és una intel·ligent mescla de “el nou amb el vell”, versions i composicions pròpies que permeten albirar un camí diferent. Refrescant.

No vam poder parlar després del concert a Belle-Isle-en-Terre ja que van viatjar tota la nit per poder actuar l’endemà en el sud d’Espanya (Festival de Blues de Càceres) així que els animo a descobrir més sobre aquest grup a través d’aquesta entrevista via email. Acaben de començar a tocar fora de les seves fronteres però ja representaran al blues espanyol en el European Blues Challenger 2014 que se celebrarà a Riga. El preludi dels grans viatges que els desitgem.

Això és A Contra Blues a plena llum del dia.

–A Contra Blues, què significa per a vostès aquest nom? Per què van escollir aquest nom per al seu grup?

Per a nosaltres A Contra Blues significa compromís i fe en el treball constant.

Hem de confessar que la decisió de nomenar així al grup va ser fruit de la urgència. A tan sols uns dies del nostre primer concert no teníem nom per a la banda així que d’entre un parell d’opcions vam a triar A Contra Blues. És un joc de paraules amb el concepte fotogràfic “a contraluz”, que significa mirar a les coses des del costat oposat a la llum. Amb el temps i donada la forma en la qual el grup i la nostra música han anat evolucionant, ha resultat que el nom s’ajusta a nosaltres perfectament.

-Com es va iniciar el grup? Com es van conèixer? Provenen de famílies de músics? Va haver-hi canvis en la formació des de la seva creació?

La gènesi del grup es remunta a la fi de 2004 quan jo (Jonathan, veu) i Héctor (guitarra) ens vam conèixer mitjançant un anunci en una paret. Al novembre de 2005 i després d’un any d’intents amb altres projectes, Héctor es posa en contacte amb Alberto (guitarra) al que va conèixer en una escola de música anys abans. Així vam fer els primers assajos com trio fins que a principis de 2006 Alberto contacta amb Núria (bateria) a la qual també va conèixer a l’escola de música.
Amb aquesta formació, quartet sense baix, vam fer el nostre primer concert el dia 6 de maig de 2006 i vam estar tocant durant més d’un any. Va ser llavors quan passem a ser cinc músics en afegir la figura del contrabaix.

Els únics canvis en la formació des de llavors han estat en aquest instrument, pel qual han passat dos músics abans de l’arribada de Joan al maig de 2010.

Cap excepte Joan té precedents musicals en la seva família.

-Com van ser els seus començaments en l’escenari del blues espanyol?

La trajectòria del grup sempre ha estat ascendent. Al començament vam ser tocant en tot tipus d’escenaris; des de petites sales a festes majors i festivals. Fins i tot hem tocat diversos anys als carrers de Barcelona.

Segurament la nostra entrada “oficial” en l’escena del blues nacional va ser en guanyar el Concurs de Blues de la Societat de Blues de Barcelona (2008), la qual cosa ens va obrir la porta per tocar en el Festival Internacional de Bues de Cazorla 2009 (Jaén, Espanya).

-Algun artista espanyol els va apadrinar?

No explícitament, encara que des del principi tenim molt bona relació amb molts dels artistes i grups de blues nacional.

-Atès que la situació econòmica a Espanya no és bona en aquests moments, es ressent molt el mitjà artístic? És difícil trobar a Espanya llocs per tocar música? Quins són aquests llocs?

Evidentment la situació és difícil i, sincerament, crec que té pocs aspectes de millorar. La mentalitat majoritària d’aquest país cap a la música i la cultura en general deixa molt a desitjar.

La pujada de l’IVA aplicable a la cultura fins al 21% tampoc ajuda. A més la legislació referent als espais i sales de concerts, el fet que la música es consideri com a soroll i la poca repercussió en la premsa dels esdeveniments que no siguin multitudinaris fan que tenir actuacions no sigui gens fàcil.

Així i tot hi ha llocs que segueixen apostant per la música en directe per tota Espanya.

-Han tocat a l’estranger?

Sí, aquest any (2013) vam poder estrenar-nos a Europa tocant en el Festival Blues des Deux Rivières de Belle-Isle-En-Terre (França) i en 2014 tornarem a passar la frontera ja que hem estat seleccionats per participar en el European Blues Challenger que se celebrarà a Riga (Letònia).

-Què va ser el que els va motivar a tocar Blues avui dia?

El blues té la capacitat de tocar certs ressorts des de la seva senzillesa. Amb tres concordes, i de vegades amb un només, pots ajuntar-te amb els teus amics o amb desconeguts i tocar i improvisar hores i hores. És un bon mitjà per expressar sentiments a través de la música, no només pena sinó també alegria.
En el moment de començar a tocar junts, i obviant el fet que a tots ens agradava com a estil, ens va proporcionar una manera fàcil de conèixer-nos musicalment.

-Quins són les seves influències musicals?

Uf, és molt difícil de contestar atès que els cinc venim de diferents llocs musicalment parlant. El que succeeix és que en la música afroamericana trobem els nostres punts comuns. Referent al blues podria dir-te diversos noms que ens encanten: Skip James, Robert Johnson, Memphis Slim, Howlin’ Wolf, Willie Dixon, Mike Bloomfield, tots els “King”… i un llarg etcètera.

-Com definirien Uds la seva música i quin és per Uds la particularitat de A Contra Blues?

Personalment no m’agrada perdre’m en etiquetes. Amb el blues en ment ens apropem a altres estils a la nostra manera i crec que el resultat és fresc i contundent.
La particularitat de Contra Blues és que som una banda, actuem i pensem com a tal i això ens fa ser i sonar d’una manera particular.

-Què és el que els fa diferents dels altres grups de Blues?

Nosaltres entenem el blues com un color, una forma d’expressió i no com un estil musical lligat a unes estructures i harmonies clàssiques. A partir d’aquí intentem crear el nostre discurs. Potser aquest sigui el nostre tret diferencial respecte al blues que ens envolta.

-Vist des del nostre costat, sembla que l’escenari del Blues Español estigui concentrat a Barcelona (Big Mama, Blas Picón, Julio Lobos, Chino, etc,…), què passa realment ? i d’una manera general, Quin és el panorama del blues a Espanya avui dia?

A dia d’avui a Espanya hi ha més festivals, jams sessions i bandes de blues que mai. És cert que a Barcelona hi ha un munt de grans noms però també els trobareu a Madrid, Andalusia, Galícia, País Basc… etc.

-Vostès han realitzat 4 àlbums: el primer està fet únicament amb arranjaments nous de temes clàssics, l’últim només de les seves pròpies composicions que marquen la seva personalitat i que al final de l’àlbum semblen prendre un nou estil. Ens podrien dir més sobre aquest àlbum titulat Chances?

Chances és la nostra aposta definitiva pels temes propis. Ens hem donat carta blanca a l’hora de compondre i crec que es nota en la quantitat d’estils i sons que abordem. Per descomptat el blues és el nexe d’unió encara que com bé dius en certs punts del disc viatgem a altres llocs. Crec que hem obert la porta de la llibertat creativa en la banda i això va a ser bé segur.

-En escena també toquen peces totalment tornades a arreglar És important per vostès referir-se als antecessors fundadors d’aquesta música i donar-li el seu propi toc personal?

Per descomptat. Ens encanta rebuscar en el calaix de l’avi! Re-interpretar temes que s’han tocat tantes i tantes vegades és divertit i enriquidor a l’una que un repte. Ho seguirem fent, sens dubte.

-Participen en altres projectes artístics ? Toquen en altres grups?

Tots toquem en altres projectes dels més diversos estils musicals. Alberto i Núria també han fet diversos treballs en obres de teatre.

-Viuen de la seva música?

Vivim de la música és tots els seus vessants; tocant, component i ensenyant.

-Quins són els seus projectes?

Tocar cada vegada més, seguir creixent i a molt curt termini sortir per tota Europa.

-Com s’imaginen Vostès dins d’uns 10 a 20 anys?

Espero que amb salut, tocant junts i respectant-nos com fins ara. La vida dirà.

-Quin seria el somni musical de A Contra blues?

En lloc d’un somni et formularé una esperança: Que tot el treball dur que hem fet i que seguirem fent ens doni fruits en forma de concerts, viatges i experiències memorables.

Entrevista per Guy Li Texier
Blues & Co Nº67
2014

(En breu pujarem les reviews dels nostres dos últims discos)